Els meus primers CAKE POPS!

Divendres passat vaig fer un pastisset, de carabassa, per la Lídia, per celebrar amb els companys de feina el seu 40 aniversari. La recepta ja la teniu aquí. Vaig duplicar la recepta perquè em quedés un pastís de 20 cm de diàmetre i 7-8 cm d'altura, i la vaig modificar lleugerament, reduint la quantitat de canyella i afegint un polsim de gingebre en pols, que li dóna un toc molt interessant.





Ho vaig cobrir tot amb crema de formatge Philadelphia, pero sense mantega. L'aconseguireu amb 250 de nata, 200 gr de sucre glass i 500 gr d'aquest formatge. Per una banda munteu la nata i per l'altra bateu el sucre amb el formatge, finalment ho mescleu tot amb compte perquè la nata no se us baixi i llestos. Si voleu ho podeu posar a la nevera fins al moment d'utilitzar i així agafarà més consistència.

Al muntar el pastís vaig fer servir una espàtula de la marca Wilton per donar-li aquesta forma dentada als laterals, i ho vaig coronar amb cacau en pols.



I tot això per què us ho explico? Doncs perquè amb "la panxa" del pastís que vaig retallar, enlloc de menjar-nos-la directament (a casa nostra no es llença res de menjar) vaig provar de fer cake pops! I aquest és el resultat.



Per fer-los heu de esmollar el pa de pessic i afegir-hi part de la crema de formatge que ja teníem preparada. Ho mesclem bé i fem boles de la mateixa mida.

A banda desfem xocolata o candy melts, que és el que s'utilitza habitualment per fer aquests pastissets, però com que jo no en tenia vaig fer servir directament xocolata fosa. Utilitzem els palets, tipus els dels xupa-xups, els banyem d'una punta a la xocolata i els clavem a les boles que tenim preparades.


Per assegurar-nos que a l'hora de banyar els cake pops no se'ns separin el palet, els posem uns minuts a la nevera o diractament al congelador. Només fins que veieu que s'ha quedat el palet ben enganxat. A continuació banyem la bola de pa de pessic a la xocolata fosa, deixant que caigui l'excés sobrant i quan no regalimi els deixem fins que la xocolata s'hagi assecat del tot.

També els podem decorar, en el meu cas amb crocant, enganxant-lo a la xocolata abans que aquesta s'assequi completament. Et voilà. Els meus primers cake pops que estàven boníssims!!!


Us recomano que els proveu de fer, és u a manera original, divertida i diferent de menjar un pastís.

Ah! i en realitat també em va sobrar massa per uns pocs cupcakes!





Fins aviat!

ESTER

Comentaris

  1. Apa quantes coses amb una sola recepta! El pastís fa molt goig i els pop cakes estan de moda: a veure si un dia m'hi poso :) M'agrada la forma del pastís! Buscaré l'espàtula!!
    Una abraçada
    Dolors
    P.S - per cert, ja he afegit en Carlos juntament al teu nom :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada