Pastís de quart de segle i Angry Birds



El Jordi, el meu germà petit, el "cunyi" del Carlos i el nostre consultor de banca personal, ahir va fer 25 anyets! Moltes felicitats crack!!

Per celebrar-ho li vam preparar una petita sorpresa que jo crec que li va agradar molt. Amb l'excusa que era dimarts, que l'endemà s'havia d'anar a treballar, que ja ho celebraríem el cap de setmana, bla bla bla no es va esperar gens veure'ns allí, pastís en mà, al Carlos, a mi i a la Baba (la nostra boxer).

L'excusa de la Diana, la seva novia i organitzadora, va ser "amaga't a l'habitació mentre preparo la taula per un soparet de parella". I mentrestant nosaltres entràvem sense fer ni gota de soroll, fins que va sortir de l'habitació i SORPRESA!! Un megapstís de superxocolata amb Angry Birds!


El pastís estava basat en dos conceptes. El primer el sabor, de xocolata amb melmelada de taronja, en honor als centenar de galetes, crec que comprades al Lidl, d'aquest sabor que s'ha arribat a menjar amb 25 anys de vida. I l'altre, els Angry Birds, ja que era o encara és, un viciat d'aquest joc al mòbil.

Pel pa de pessic vaig fer servir un motlle rodó de 20 cm de diàmetre. El vaig coure en dos fornades perquè volia aconseguir una altura de 9 cm! Sé que és una mica gran per 4 persones que vam ser al sopar, la gossa no compta encara que s'hagués menjat ella sola tot el pastís sencer. Però jo sóc una mica exagerada i sempre quedes bé si en sobra i pots repartir-lo amb els amics o companys de feina.


La recepta del pastís va ser semblant a la que vaig fer servir pel pastís de la Naia, recepta del Taller dels pastissets, però amb alguna variant. Vaig reduir la quantitat de sucre; 120 gr enlloc de 150 gr. i hi vaig afegir  ratlladura de la pell d'una taronja. A la primera fornada hi vaig posar els ingredients de la recepta i a la segona, la meitat.

Després el vaig farcir amb melmelada de taronja dolça, no amarga, i una crema o frosting que em vaig mig inventar i va quedar deliciós.

He de dir que aquesta classe de pastissos, herència americana, es cobreixen sovint amb una crema amb molta mantega. Com que a mi massa gust a mantega no m'agrada, la intento substituir per altres ingredients.



Ingredients pel frosting:

150 gr de mantega
150 gr de sucre glasé
200 gr de formatge Philadelphia amb Milka
200 gr de xocolata fondant.
1 cullerada de llet o de nata líquida (opcional)

Preparació:

Fonem la xocolata al microones, a la funció de descongelar i vigilant que no es cremi, i ho deixem refredar uns minuts.

A banda batem la mantega, que ha d'estar a temperatura ambient, amb el sucre. Quan s'hagi integrat i us quedi una massa blanquinosa i afegim el formatge i seguim batent.

Finalment i afegim la xocolata i tornem a batre. Si veieu que us queda massa espès, que costa estendre i afegiu una cullerada de llet o de nata líquida i bateu fins que s'integri.



Al pastís hi vaig posar d'aquesta crema a cada capa, juntament amb la melmelada i també el vaig cobrir completament.

Un truc que us vull explicar perquè la cobertura us quedi el més llis possible és, una mica de paciència i manya, una vegada ja tingueu tota la crema posada al pastís, mulleu l'espàtula amb aigua calenta, li traieu una mica les gotes d'aigua però sense assecar-la del tot, i la passeu pel pastís, repetint l'operació tantes vegades com us faci falta. Finalment poseu el pastís una estoneta a la nevera. D'aquesta manera us quedarà una cobertura llisa, llisa.


Finalment, el vaig decorar amb els Angry Birds que estan fets amb fondant, els números fets amb l'ajuda d'un motlle de silicona de números i amb xocolata blanca fosa, i les banderetes, que també vaig fer jo.




En definitiva un pastisset més que bo, boníssim i amb el que crec que vaig sorprendre, que és el que jo volia.

ESTER

Comentaris

  1. Molt bonic nois!!! Els ninotets maquíssims i súper ben fets. I el pastís fa tota la pinta de ser deliciós. Quina currada!!!!!!!!!!
    Ah, i no em descuido pas de felicitar al Jordi! FELICITAAAAAATS! Que jove ets encara, 25 anyets! Tot i que ja fa dies d'aquells caps de setmana a casa la Carme i el Jaume...ho recordo amb molt "carinyu" (com diuen per aquí) ;)

    Petons a tots i gràcies per compartir-ho!

    Marina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies bonica!! ets la nostra fan número 1!!!! :)

      Elimina
    2. Marina!!!! moltissimes gràcies!!! :) Ja veus, casi un padrí ja!! jajajaj
      una abraçada i fins aviat!!!

      pd: per cert, el pastís no només era bonic... Estava boníssim!!

      Elimina
    3. Gràcies carinyet!! si que estava bo si... :P

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada